La dona i l’home salvatge l’entenc com aquella persona sobirana que, estimant i cuidant als altres, ha après a escoltar les senyals del seu cos, a sentir i a identificar les seves emocions i a afinar molt bé la seva intuïció innata. A més, te la saviesa de saber que aquest és el seu GPS més poderós, el camí que ha de seguir, perquè aquest el portarà on vulgui!
Generar-nos salut i benestar pel pur plaer de sentir-nos completes i sanes i, a la vegada perquè aquest món tan deshumanitzat i descentrat, necessita homes i dones polaritzats, apoderats i deixant espai per a que puguin resorgir els talents feminins. Aquests que portem de sèrie però que sovint, el soroll extern ens fa que els oblidem.