Em sento dona, però també nena, vella, filla, germana, mare, parella, amiga, donzella, bruixa, deessa…i m’he format com a psicòloga, renaixerdora i facilitadora de cercles de dones.

I en el meu viatge cap a mi mateixa, ara sento que estic alineada amb mi mateixa i connectada amb la meva essència. Al canviar al mirada cap a mi mateixa, vaig trobar el sentit a la meva vida.

No em sento supervivent del càncer, com sovint se’ns anomena als que l’hem conviscut, sinó sento que vaig renéixer a través d’ell.

Per això ara m’agrada dir que em sento una papallona!

Perquè durant el llarg any que vaig tenir càncer, vaig baixar fins al fons de les meves arrels, on vaig viure i patir en el fosc capoll. Poc a poc, vaig poder moure el meu punt de mira, la meva perspectiva i vaig encetar el meu procés, fins arribar a avui i poder dir que soc molt feliç volant com una bonica papallona…

Quan canvies la manera de mirar les coses, les coses que estàs mirant, canvien” Wayne Dyer

Em sento molt plena d’haver-me reconciliat amb la meva feminitat per això ara gaudeixo tant mirant d’acompanyar a les dones que s’han perdut o desconnectat d’elles mateixes, tal i com jo havia estat. I ofereixo varies propostes que et poden ajudar, segons el teu camí i les teves necessitats…

-Acompanyament emocional
-Cercles de Dones
-Tallers de feminitat: Com vols viure la menopausa?

“Qui mira a fora, somnia. Qui mira a dins desperta”

Volem plegades?