El meu camí

Després d’un llarg i intens viatge interior, ara sento que estic alineada amb mi mateixa i connectada amb la meva essència, malgrat aquest viatge segueix dia a dia, ara visc des d’un altre lloc. Al canviar al mirada cap a mi, vaig trobar el sentit a la meva vida. 

No em sento supervivent del càncer, com sovint se’ns anomena als que l’hem conviscut, sinó sento que vaig renéixer a través d’ell.

Per això ara m’agrada dir que em sento una papallona!

Perquè durant el llarg any que vaig tenir càncer, vaig baixar fins al fons de les meves arrels, on vaig viure i patir en el fosc capoll. Poc a poc, vaig poder moure el meu punt de mira, la meva perspectiva i vaig encetar el meu procés, fins arribar a avui i poder dir que soc molt feliç volant com una bonica papallona…

Quan canvies la manera de mirar les coses, les coses que estàs mirant, canvien” Wayne Dyer

Em sento molt plena d’haver-me reconciliat amb la meva feminitat i ara gaudeixo molt acompanyant a les dones que s’han desconnectat d’elles mateixes o que volen vibrar més alt. 

Ofereixo varies propostes que et poden ajudar, segons el teu camí i les teves necessitats…

  • Cercles de Dones
  • Retir de purificació i apoderament femení
  • Com vius el teu climateri?

Qui mira a fora, somnia. Qui mira a dins desperta